Continuar sent qui som

Es remunten al 1878, quan Maria Vilaplana, propietària d’una carnisseria a Sarrià de Ter, i Josep Boadas, provinent d’una família de pagesos de Riudellots de la Selva, contrauen matrimoni. Després de la mort de Josep, Maria es torna a casar amb el seu cunyat, Pere Boadas, el germà del seu difunt marit, per continuar amb el negoci familiar.

Maria Vilaplana i Pere Boadas Xifra obren la carnisseria «Can Vilaplana» a Pont Major. Una ubicació estratègica: al costat de l’estació de tren i a les portes de Girona, per on entrava la gent que anava al mercat.

Distribució d’embotits amb carro i tren per les diferents comarques. La proximitat a l’estació permetia descarregar a la mateixa fàbrica.

La paraula «Boadas» designava una “mesura de terra” o un lloc relacionat amb el bestiar boví.

Tots els productes s’embolicaven amb paper de pergamí per millorar-ne la conservació.

El 1921 neix la primera fàbrica d’embotits de Girona, amb matança, bestiar propi, molí per a pinsos i control de qualitat amb triquinosi i industrialització.

La fàbrica comptava amb 4 pisos d’assecadors naturals i amb màquines elèctriques per a pastar i embotir, a més de la cambra frigorífica. Es va realitzar la instal·lació d’un triquinosopi per garantir la salut alimentària.

Control de tots els processos: adobs, alimentació, bestiar, matança, pasteurització i curació.

Amos i mossos compartien sostre a Can Vilaplana.

El 1932 el producte arriba a tot Espanya sota la marca La Preferida.

La Guerra Civil —que arriba a expropiar la fàbrica— i la Segona Guerra Mundial la deixen tocada, però la família continua al capdavant i manté el servei i l’esperit.

Construcció de la primera cambra frigorífica de la província de Girona.

Entre 1946 i 1964 el negoci s’estructura com a societat i es divideix en tres empreses que s’abasteixen entre si: embotits curats, pernils i salats, i pernils cuits.

Es concentren els esforços en la producció.

El negoci familiar creix sense perdre la seva ànima. Es constitueix la societat Hijos de Pedro Boadas Vilaplana, S.A. Es tanca l’escorxador del Pont Major per augmentar la capacitat productiva.

Creació d’una patent de producte propi, el Linolomo.

Pere Boadas i fills. Constitució de BECSA (Boadas, Embutidos y Conservas, S.A.). La creació de tres societats permet integrar i garantir el subministrament de producte entre elles.

Tres fàbriques especialitzades: elaboració d’embotits curats, de pernils i productes salats, i de pernils cuits (en llauna i en motlle).

El creixement culmina el 1979 amb la tercera ampliació de la fàbrica del Pont Major.

Creació d’assecadors automàtics. Permetien moure l’embotit sense necessitat de despenjar-lo.

Amb Vicenç Boadas Hernández-Sonseca al capdavant, la fàbrica de Pont Major arriba als 12.000 m².

Especialització en el llescat i el lliure servei en distribució moderna.

Els pernils viatgen a Salamanca per curar-se. El know-how de Boadas, exportat a la terra del pernil.

Queden orfes molt joves i es posen al capdavant d’un negoci amb un gran potencial.

10 línies de llescat a la fàbrica de Pont Major.

Lloms i embotits amb tecnologia d’última generació.

Lectura i classificació dels pernil (segons salat).

Joan i Ignasi Boadas s’incorporen al projecte. 146 anys després, la història continua.